10 Arbres amb arrels invasives que cal evitar a prop de casa (i les seves alternatives resilients i sostenibles)

Dissenyar un jardí mediterrani a la Costa Brava amb consciència i bona planificació implica anar més enllà de l’estètica. Enamorar-se d’un arbre per la densitat de capçada, la fragància de les flors o la rapidesa en que ens donarà ombra poden enlluernar-nos però no haurien de ser els únics motius per a triar una espècie. Alguns exemplars a prop dels fonaments, estructures de formigó, piscines o zones de bany poden derivar en verdaders problemes estructurals i ecològics. Al llarg d’aquest article analitzarem 10 arbres amb arrels invasives que s’han d’evitar i us oferirem les seves alternatives més segures i adaptades al nostre clima mediterrani, el que ens ajudarà a reforçar el nostre compromís amb una jardineria sostenible i resilient.

El perill invisible: el que hem de saber sobre les arrels

És important conèixer com es desenvolupen les plantes. Partim de la base que les arrels no tenen una intenció destructiva sinó que una de les seves funcions és buscar aigua i nutrients i el seu creixement es dirigeix cap a zones amb major humitat. Aquest fenomen biològic es diu hidrotropisme positiu.

Algunes espècies tenen un sistema radicular vigorós que aprofiten la humitat que es genera per petites fuites d’aigua de piscines, sistemes de reg i canonades. Aquestes arrels poden establir-se en juntes defectuoses, fissures i agreujar danys existents. Per tot això és important conèixer els arbres que tenen un gran desenvolupament per allunyar-los d’aquest tipus d’estructures.

En ambients costaners com el Baix Empordà existeixen espècies vegetals amb arrels adventícies que es poden introduir en les esquerdes de pedres i murs per obtenir humitat, nutrients i ancoratge. Amb el temps, les arrels s’engruixen desplaçant pedres o fent més evident les fissures el que accelera el deteriorament estructural, sobretot quan també es combina amb l’acció de les pluges, vents com la tramuntana i la salinitat.

10 arbres invasius i les seves alternatives

Ficus de fulla petita (Ficus nitida / benjamina)

El seu potent sistema radicular busca desguassos i poden aixecar el paviment de terrasses de forma agressiva.
La seva alternativa: Olivera (Olea europaea) Un clàssic de la resiliència mediterrània. Suporta el mateix sol directe. Molt adaptada a la sequera i el seu sistema radicular és molt més lent.
Metrosidero (Metrosideros excelsa)

Molt apreciat a la costa per la seva alta tolerància a la salinitat però les seves arrels tenen gran fortalesa i poder d’ancoratge.
La seva alternativa: Cirerer d’Arboç (Arbutus unedo) amb un sistema radicular molt controlat i alta tolerància a la salinitat, sol directe i poc reg. Els seus fruits són comestibles.

Eucaliptus (Eucalyptus spp.)

Les seves arrels horitzontals creixen en xarxa i de forma superficial. Podem assecar el terra, deshidratar el sòl del voltant i esquerdar fonaments lleugers.
La seva alternativa: Alzina (Quercus ilex). Arbre perenne que creix amb una arrel principal molt profunda (pivotant) que ajuda a que es fixi de forma vertical sense fer mal bé el paviment de les vores.

Salze Ploraner (Salix babylonica)

Es fica dins de les canonades d’aigua podent col·lapsar tots els sistemes de filtrat.
La seva alternativa: Tamariu (Tamarix gallica) El seu port plomós i també caigut és altament resistent al salnitre, poca aigua i el vent. S’ha d’ubicar a ple sol i en terrenys ben drenats.

Bambú invasiu (Phyllostachys aurea)

Disposa de rizomes subterranis molt vigorosos.
La seva alternativa: Garric (Quercus coccifera) També et pot utilitzar per a crear tanques o pantalles visuals perennes amb poc reg.

Platan d’ombra (Platanus x hispànica)

Molt emprat en grans zones públiques però pot aixecar rajols i voreres en poc temps.
La seva alternativa: Lledoner (Celtis australis). També de fulla caduca resisteix sòls compactes i argilosos però les seves arrels són més profundes.

Populus /Pollancre ( Populus alba)

El seu creixement és molt ràpid buscant qualsevol esquerda en línies de canonades i clavegueram. El seu hàbitat natural són zones humides i riberes de rius.
La seva alternativa: Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia). També per a jardins que acumulen humitat o un alt nivell freàtic però amb un sistema radicular més estable.

Xicandra (Jacaranda mimosifolia)

D’arrels superficials i gruixudes. La seva gran floració que, tot i ser espectacular i abundant, pot obstruir el sistema de filtrat de les piscines. És habitual que pateixi plagues de pugons a la primavera i estiu que fan que la planta segregui una abundant melassa molt enganxosa.
La seva alternativa: Arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) Durant la primavera comparteix una floració espectacular i també tolera la calor però té un sistema radicular segur per al jardí.

Figuera (Ficus carica)

Un arbre amb un dels sistemes radiculars més potents i expansius del mediterrani.
La seva alternativa: Magraner (Punica granatum) Li agrada el sol i un cop establert aguanta molt bé amb poca aigua. Les seves arrels creixen de forma moderada. Podem gaudir de la seva floració i fruits ataronjats.

Melia (Melia azedarach)

És molt resistent i té arrels superficials que poden deformar el terreny. Els seus fruits són durs i rodons, si cauen a prop de la piscina poden provocar relliscades.
La seva alternativa: Llimoner (Citrus limon) o qualsevol cítric. Requereixen la mateixa exposició solar, ideal per a jardins petits i mitjans disposen d’un sistema radicular compacte.

Assentem les arrels cap a una jardineria responsable i sostenible a la Costa Brava

Una bona planificació és una inversió de futur. Triar plantes mediterrànies o al·lòctones adaptades al nostre clima que substitueixin, quan sigui necessari, espècies inadequades o invasores, aporten un benefici que van més enllà de preservar els fonaments o les canonades de casa.

Espècies com l’olivera, l’alzina, el lledoner, el cirerer d’arboç estan adaptats per sobreviure davant l’escassetat d’aigua i els intensos estius mediterranis de la Costa Brava. Un cop assentats, normalment uns dos anys, el seu consum d’aigua disminueix de forma considerable. Una vegetació autòctona o ben adaptada crea jardins de menor manteniment amb un consum d’aigua més responsable. Al mateix temps afavoreixen la biodiversitat i la fauna local. Una aposta coherent que deixarem a les properes generacions.

Creiem en un paisatgisme intel·ligent que treballa a favor de la natura. I si tens qualsevol dubte, t’esperem al nostre garden.