Aprèn a fer Ratafia com la Iaia Margarida: herbes, sabers antics i la màgia de l’estiu dins d’una marraixa

Fer Ratafia va més enllà de seguir una recepta. Les nostres iaies i besàvies eren les que principalment feien aquest licor carregat de tradició i ple de secretisme. De fet, avui en dia, encara n’hi ha que guarden gelosament la seva fórmula.

Un costum que ha anat passant entre generacions de boca en boca o en apunts escrits a mà en vells papers. Un saber que, a més, requeria de la coneixença de plantes, herbes, llunes i clots de plantació on trobar les millors espècies.

Quan es fa la Ratafia?

Per a la majoria de les famílies el seu inici coincideix amb Sant Joan, nit màgica entre totes. La Ratafia s’elabora als inicis de l’estiu. En aquesta època es quan es poden trobar les nous verdes abans de que es tornin dures. Ingredient imprescindible per a elaborar aquest tradicional licor.

Com fer Ratafia?

La nou verda (trinxada o tallada a quarts) es macera amb anís o aiguardent juntament (com diu la tradició) amb una barreja de 40 herbes de bosc i plantes aromàtiques. Tot i així cadascú té la seva forma d’elaborar-la. Les proporcions i quantitat d’herbes van al gust del consumidor. Aquesta barreja es deixa ben tancada dins d’una garrafa de vidre durant 40 dies a sol i serena o dit d’una altre manera a la intempèrie.

Passat aquests dies es cola i en el cas de haver fet servir aiguardent és el moment d’afegir-li sucre al gust.

La Ratafia com a remei natural

La seva elaboració amb herbes aporten a aquest licor propietats medicinals. Les iaies el feien servir com a digestiu, contra el dolor menstrual i com a reconstituent, sobretot els hiverns més freds.

Propietats de les herbes més comunes:

• Farigola: aporta aroma intensa i un punt antisèptic. Molt comuna al bosc mediterrani.
• Romaní: perfumat i balsàmic, dona un toc calent i reconstituent.
• Menta o menta de pastor: fresca i digestiva, clau per a l’equilibri de sabors.
• Maria lluïsa (lippia): amb un toc cítric, molt usada per les iaies de muntanya.
• Camamilla: relaxant i dolça, molt present en zones més interiors.
• Clau d’espècia i canyella: encara que no són pròpiament locals, les iaies les tenien al rebost i les feien servir amb mesura.
• Pela de taronja o llimona: assecada o fresca, per donar frescor i intensitat.
• Nou moscada: ratllada molt finament, aporta un gust càlid i especiat.
• Flor de saüc, espernallac, fonoll… segons la zona.

Cada glop porta el gust de les plantes i també el de la història, la saviesa callada de les dones que, sense saber-ho, feien alquímia popular.

Us animem a fer ratafia, a passejar i a buscar les vostres herbes. És per això que us deixem amb una galeria d’imatges amb herbes, flors i fruits que podeu incorporar a les vostres receptes. Nosaltres ens amarem dels consells de la iaia Margarida i ens agrada tenir plantes i herbes aromàtiques al nostre garden i es que aquestes també ens parlen del respecte al nostre territori i de plantes autòctones ja adaptades que ens ajuden a respectar la biodiversitat que ens envolta.

Què vagi de gust!