ECONOMIA CIRCULAR EN JARDINERIA: QUÈ FER AMB LES PLANTES QUE HAN PERDUT EL SEU VALOR COMERCIAL?

Sovint una planta, passada la seva floració, es veu poc atractiva per al mercat però no es motiu per que perdi el seu valor. Aleshores que passa amb ella? I que podem fer perquè no acabi sent un residu? Com podem avançar cap a una economia circular en jardineria?

Quan una planta arriba al centre de jardineria és més que fulles, una arrel i un test. Un procés de producció, aigua, substrats, adobs, transport, espai, energia, manteniment i moltes hores de treball formen part de la seva motxilla. Uns recursos inherents per que la planta es desenvolupi i arribi en condicions a als jardins, terrasses o espais verds.

Sovint sembla que oblidem que una planta està viva i no sempre té el mateix aspecte i la seva demanda pot canviar al llarg del temps.  Pot acabar la seva floració i fructificació, entrar en latència, créixer de forma desigual, quedar fora de temporada o, fins i tot, passar-se de moda.

Arribats a aquest punt, volem obrir un debat del que no es parla habitualment en jardineria: què passa amb les plantes que han perdut valor comercial però encara mantenen el seu valor vital?

Una planta és més que el moment de màxima floració

L’aspecte d’una planta té un pes molt important en el moment de la compra.

Una planta en flor es fàcil d’entendre i de visualitzar dins del jardí però aquesta només es un estat dins del seu cicle biològic.

Acabada aquesta etapa, la planta no desapareix. Algunes espècies entren en estats de latència, d’altres continuen creixent, d’altres necessiten una poda, un canvi de test o altres cures.  Un creixement asimètric pot fer que deixi de ser atractiva comercialment però no té perquè comprometre la seva capacitat de desenvolupar-se.

Per això és molt important distingir l’estat de la planta biològic i el seu valor comercial.

Una planta pot deixar de ser visualment atractiva però no deixar de ser una bona planta per al jardí.

Què passa quan una planta perd el seu valor comercial?

Existeixen sortides per aquests exemplars: poden continuar en estoc, recuperar-se, trasplantar-se, trobar altres vies de comercialització, fer donacions per a projectes. I quan una planta ja no és viable es pot convertir en compost o residu vegetal.

La circularitat també consisteix a detectar a temps quan una planta està perdent valor comercial, perquè retardar la decisió pot acabar fent inviable allò que encara era recuperable. Quan una planta es llança també es perden els recursos que s’han invertit en ella: aigua, substrats, adobs, transport, espai, energia, manteniment i moltes hores de treball abans d’arribar al seu punt de venda.

Això no vol dir que una planta s’hagi de mantenir indefinidament, ni que sempre sigui possible recuperar-la. Hi ha moments en que continuar invertint recursos en un exemplar es inviable i no té sentit.

La nostra pregunta és:

Podem evitar que una planta viable de forma prematura es converteixi acabi com residu perquè ja no es un bon moment per la seva venda?

Aquí entra en una mirada circular.

Quantes plantes es descarten per motius comercials?

No podem donar una resposta amb una xifra nacional precisa. No hem trobat cap dada que permeti saber quantes plantes sanes es converteixen en residu a Espanya perquè han perdut el seu valor comercial.

Sí que podem conèixer la magnitud de la producció del sector.

Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), en el seu Informe de Campanya 2025. Caracterització del sector de flor tallada i planta viva, l’any 2024 es van produir a Espanya 374,5 milions de plantes vives herbàcies. El mateix informe recull una estimació de 364 milions de plantes de viver ornamental llenyoses, una dada que el document assenyala encara com a pendent de confirmació.

Aquestes xifres corresponen a la producció nacional i no representen tot el volum de planta que arriba al mercat espanyol, ja que el sector també importa i exporta. Tot i així, permeten fer-nos una idea de la magnitud de l’activitat i del volum de planta que gestiona el sector cada any.

L’impacte econòmic també és significatiu: el MAPA situa el valor de producció de flors i plantes vives a Espanya en 1.321,7 milions d’euros el 2024, un 3,4% de la Producció Vegetal nacional.

I, dins d’aquest volum, què passa amb les plantes sanes que perden valor comercial sense haver trobat comprador?

Aquesta és una pregunta per a la qual encara no tenim una resposta quantificada.

L’economia circular també entra al garden

Sovint pensem en reciclatge quan parlem d’economia circular però només és una part del model.  L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, España Circular 2030, busca mantenir el valor dels productes, materials i recursos durant el màxim temps possible i reduir la generació de residus.

Des del nostre centre de jardineria volem posar aquesta mirada en el que ens toca de prop: el recorregut comercial de les plantes ornamentals. Quan una planta perd valor comercial, pot liquidar-se, donar-se, recuperar-se o si no hi ha alternatives viables, acaba convertint-se en residu.

Però no hem d’oblidar que quan es descarta una planta es desaprofiten part dels recursos i treball que han estat necessaris per produir-la, transportar-la i mantenir-la. Un dels objectius és conservar durant més temps aquests recursos i evitar perdre valor abans d’hora.

Una planta ornamental és més que una flor

Habitualment el valor comercial de la planta coincideix amb el seu moment més atractiu visualment.

Quan una planta està plena de flors o amb fruits visibles és més fàcil de valorar i imaginar al jardí. Però que passa quan cauen les flors i es passen els seus fruits? O quan la planta entra en latència? O si el seu port és una mica asimètric? O si comença a frenar el seu creixement perquè necessita un canvi de test? Cap d’aquestes situacions, per si mateixa, significa que la planta hagi perdut el seu valor biològic.

La floració i la fructificació formen part del seu cicle vital. La latència també pot formar part de la seva estratègia natural. I una forma imperfecta no té perquè implicar que una planta estigui malalta o sigui de mala qualitat.

El repte sorgeix quan el valor comercial passa per davant del valor biològic d’una planta com a ésser viu.

Una responsabilitat compartida

El malbaratament vegetal no és responsabilitat d’un únic actor. Pel seu recorregut passen productors i vivers, centres de jardineria, professionals del paisatgisme i la jardineria, administracions i consumidors.

Cada un d’ells pot intervenir en una etapa diferents del procés.

Una millor planificació de la producció i les compres pot ajudar a reduir excedents. Una bona gestió i manteniment poden conservar la qualitat de la planta per a que duri més temps. Una selecció adequada de les espècies, un bon disseny i cures poden afavorir que la planta s’adapti al lloc on serà plantada. Escoltar al professional i una compra amb un bon assessorament pot contribuir a evitar eleccions poc adequades.

En un territori mediterrani, aquesta adaptació al lloc té una importància especial. La Guia d’ambientalització del jardí resilient mediterrani, publicada per la Generalitat de Catalunya, i adreçada a professionals, tècnics i aficionats aborda la jardineria des de la selecció, el disseny i la gestió del jardí des d’una perspectiva de resiliència i adaptació.

Del problema a l’acció

Reflexionar sobre la pèrdua de valor comercial d’una planta sense que hagi perdut el seu valor vital ens fa preguntar-nos: què podem fer nosaltres com a centre de jardineria per a que no es converteixi en un residu?

En el proper article us mostrarem les accions i les decisions que hem adoptat per avançar cap a una jardineria més sostenible i una gestió més circular de les plantes.