Què és la Quiescència? La clau de la supervivència vegetal en Xerojardineria
Actualment el disseny dels jardins i la sostenibilitat han d’anar de la mà. L’optimització de l’aigua s’ha convertit en una prioritat i un dels eixos vertebradors de qualsevol projecte de jardineria respectuós amb el medi ambient. És aquí, on posem la mirada en les plantes xeròfiles, un tipus de espècies vegetals resilients que semblen senzilles però que requereixen entendre a fons els seus mecanismes de supervivència.
En aquest article parlarem de la quiescència, un estat de repòs biològic que moltes vegades es confon amb la mort de la planta però que en realitat és una estratègia de supervivència vegetal portada a la seva màxima expressió en xerojardineria.
Què és la quiescència i perquè es tan important en el clima mediterrani?
La quiescència és un estat de “pausa” o dormició ambiental en que la planta frena quasi per complet el seu creixement i metabolisme degut a condicions externes desfavorables. En el cas del clima mediterrani, en moments de falta d’aigua o un calor extrem. Aquest estat de repòs s’activa i desactiva en funció de l’entorn. En el cas de les plantes xeròfiles és un recurs per a protegir-se en lloc de lluitar i gastar energia contra la falta d’aigua. Redueixen la seva activitat per conservar fins la última gota d’humitat.
No l’hem de confondre amb la dormició innata o endodormició de les plantes que és quan aquestes s’aturen per un “rellotge intern” com podria ser el cas dels bulbs.
25 exemples de plantes xeròfiles i com actuen durant la quiescència.
| Comís de gat (Sedum album) | Les fulles s’arruguen i es tornen vermelloses |
| Espígol (Lavandula angustifolia) | Frena el seu creixement, es tornen més fosques i les fulles inferiors es tornen grisoses |
| Estipa (Stipa tenuissiama) | Es torna de color groc sec |
| Romaní (Rosmarinus officinalis) | Les fulles noves es tornen són més petites i es tanquen sobre el revers per evitar la evapotranspiració |
| Atzavara (Agave americana) | Les fulles es tanquen cap al centre del rosetó i frena el seu creixement |
| Santolina chamaecyparissus (Espernallac) | La seva estructura es torna més compacta i agafa un to blanquinós més intens |
| Estepa blanca (Cistus albidus) | Perd part de les fulles més grans i les que queden es tornen més rugoses |
| Olivera (Olea europaea) | Frena la seva activitat i les fulles es giren per mostrar revers més clar que reflecteix millor la llum |
| Farigola (Thymus vulgaris) | Perd el fullatge verd i les seves branques semblen seques |
| Figuera de moro (Opuntia ficus-indica) | Les pales (cladodis) perden fermesa, s’arruguen i es tornen més primes |
| Lleteresa de canya (Euphorbia dendroides) | A l’estiu perd les seves fulles |
| Herba de Sant Joan (Helichrysum italicum) | Les puntes s’assequen visualment i concentra els seus olis essencials per protegir-se |
| Àloe (Aloe vera) | Les fulles es tornen més primes i les fulles agafen un to marronós |
| Seient de sogra (Echinocactus grusonii) | Disminueix el seu diàmetre i es contrau per sota de les espines |
| Iuca (Yucca gloriosa) | Crea una protecció en el tronc assequen les seves fulles inferiors |
| Ungla de gat (Carpobrotus edulis) | Agafa tons vermellosos o grocs i els teixits carnosos s’arruguen |
| Festuca blava (Festuca glauca) | Frena el creixement i les puntes de les fulles es tornen color palla |
| Arbre de jade (Crassula ovata) | Les fulles inferiors cauen per guardar aigua a les tiges i les fulles que queden les vores es tornen vermelloses |
| Baladre (Nerium oleander) | Les fulles es tornen més fortes i corbades. Els estomes es tanquen al màxim durant el dia |
| Sàlvia (Salvia officinalis) | Concentra la saba a les arrels i les seves fulles perden fermesa donant la sensació d’estar marcida |
| Matafoc (Serpervivum tectorum) | Tanca el seu rosetó hermèticament |
| Llentiscle (Pistacia lentiscus) | Els brots més joves s’aturen i les fulles es tornen més fosques |
| Salvia groga (Phlomis fruticosa) | Les fulles inferiors s’assequen i cauen. Les fulles superiors es cobreixen d’una vellositat densa. |
| Murtra (Myrtus communis) | Les fulles es tornen més fermes, dures i perd brillantor |
| Buganvil·lea (Bouganvillea spp.) | Pot perdre gran part del seu fullatge |
Com sabem si una planta ha entrat en quiescència o ha arribat a la seva fi?
Aquí entra en lloc el coneixement de cada espècie i un bon treball professional per evitar arrancar una planta quan no és necessari o regar-la en excés, podrint les seves arrels.
Us deixem amb 4 mètodes tècnics per saber si la planta ha entrat en quiescència:
1. La prova del càmbium o test de la rascada
Amb l’ungla o un ganivet ben esmolat rasca suau i lleugerament l’escorça d’una tija principal o de la base de la planta.
·Quiescència: sota aquesta capa superficial hi ha un altre capa de color verd o blanquinosa i el teixit és humit. La tija és flexible.
·Mort: El teixit a sota és marró, negre o sec. La tija es trenca amb un “crek” sec.
2. Inspecciona el col i les arrels superficials
·Quiescència: Les arrels mantenen certa flexibilitat i en el seu interior no estan buides ni es desfan.
·Mort: sistema radicular sec i trencadís. Si ha hagut excés d’aigua previ olor a tancat o podrit.
3. Velocitat de resposta a la millora de les condicions de reg
·Quiescència: Quan arriba l’època adequada, un reg controlat (o pluges de tardor) mostren símptomes d’activació i/o turgència de les plantes.
·Mort: La planta no respon en absolut i comença a desintegrar-se.
4.Estat de les gemmes apicals (punts de creixement futurs)
·Quiescència: Les fulles velles poden estar seques però les gemmes es mantenen fortes sobre la planta tancades i sovint protegides per cobertes de pèls o resines.
·Mort: Les gemmes estan seques, buides per dins o es desfan al tocar-les.
Per què si mantenim el reg a l’estiu podem matar les nostres xeròfiles?
Un reg abundant a l’agost, no fa “despertar” de la quiescència a les plantes. Hem de tenir en compte, un altre factor, el xoc tèrmic. El mes d’agost, les temperatures poden arribar a més de 35-40ºC, si li afegim un reg generós el terra es converteix en un indret ideal per a fongs i organismes perjudicials.
Quan triga en despertar-se de la quiescència?
En les plantes xeròfiles aquesta letargia estival profunda pot trigar dies o setmanes ja que la planta ha fet diversos canvis d’adaptació:
- L’atrofia radicular: on les arrels més fines o pèls absorbents s’han assecat per evitar perdre aigua en un sòl sec.
- L’aturada enzimàtica que manté una alta concentració d’hormones de l’estrès que mantenen els estomes tancats i així no perdre humitat per les seves parts aèries.
Aquests canvis fan que la planta no pugui absorbir l’aigua ràpidament i queda estancada. El seu metabolisme està parat o és molt lent, no respira a nivell radicular de forma eficient i pot provocar l’asfixia de les arrels.
La pluja de tempesta no és el mateix que el reg del jardí
La diferència és el comportament de l’aigua:
A l’estiu, les pluges venen acompanyades de la baixada de les temperatures ambientals i del sòl, l’aigua ve carregada d’oxigen i normalment aquest fenomen és curt i ve acompanyat de vent o sol que torna a assecar la superfície ràpidament.
El reg del jardí normalment ve d’aigües de xarxa o estancades amb menys oxigen, es repeteix periòdicament (el que manté la humitat de forma constant) i no està acompanyat de la baixada de la temperatura de l’aire.
El consell expert: Durant el mes d’agost en les xeròfiles més estrictes (Lavandes, cistus, leucophytas…) millor respectar la seva quiescència i no abusar de l’aigua. Si encara estan en fase d’adaptació (jardí jove de menys de dos anys) necessitaran regs “d’emergència” per a que no morin. Aquest reg s’ha de fer a última hora de la nit o primera hora del matí que és quan el terra és més fred. S’ha de fer de forma localitzada i esperant a que el sòl estigui completament sec abans de tornar-hi.
Conclusió
Entendre els processos naturals de les plantes permet dissenyar espais de forma intel·ligent. Explicar als nostres clients que la natura té els seus ritmes ajudarà a crear paisatges més sostenibles i coherents amb la nostra climatologia. Pots continuar llegint en un altre article del blog com afecta el canvi climàtic en el nostres jardins
