Una reflexió sota la mirada de les Gavarres: Lliçons que ens mostra un foc de sisena generació

Per a nosaltres, el massís de les Gavarres no és un punt en un mapa, és casa nostra. El nostre garden es troba als seus peus i la seva mirada ens acompanya dia a dia. Ens sentim companys de les seves muntanyes que veiem canviar amb les estacions i on trobem inspiració observant la seva bellesa botànica. És per aquest motiu, que veure les columnes de fum d’un foc a les Gavarres, ens ha colpit i ha despertat la impotència de veure quina gestió es fa dels nostres boscos.

Els boscos són infraestructures vitals per a tots nosaltres. Ens protegeixen, són esponges naturals que filtren l’aigua, mitiguen l’escalfament global, milloren la qualitat de l’aire, és un rebost natural, són bressols de la biodiversitat i… no sé a vosaltres però un simple passeig entre les seves ombres, aromes i sons m’ajuden  a connectar-me amb la terra.

Un incendi de 2200 hectàrees (i que malauradament no és l’únic), ens hauria d’ajudar a reflexionar de com hem arribat fins aquí, quin és l’impacte real a la nostra flora i fauna i quin futur li espera al massís.

PER QUÈ ES PRODUEIXEN AQUESTS INCENDIS?

Tot i que l’espurna que ha iniciat el foc és un accident humà no hauríem de perdre el focus del problema de base. Els experts parlen d’un incendi de sisena generació, un concepte que està bé posar sobre la taula per entendre cap a on ens dirigim. La sequera acumulada, les onades de calor continues, la densitat forestal sense clarianes, són un còctel perillós per afavorir els incendis.

Nota: Un incendi de sisena generació són aquells d’una enorme intensitat que poden generar columnes de fum i calor que poden crear pirocúmuls. Aquest fenòmens poden modificar les condicions atmosfèriques locals, provocant vents erràtics, turbulències i projectar espurnes a llarga distància. Són complexos, imprevisibles i els més difícils de controlar.

LES GAVARRES NO TENEN TREVA

Aquest darrer incendi ens han deixat amb dades actuals de 2400 hectàrees però no ha sigut l’únic. L’any 1928 el massís de les Gavarres va viure un dels incendis més importants del segle passat amb 1600 hectàrees cremades en la zona de Montnegre (les dades actuals es situen molt per sobre). L’any 2014 prop de 300 ha es van cremar als termes de Palamós, Vall-llobrega, Calonge i Forallac i l’any 2022 un incendi va afectar 70 Ha i centenars de famílies desallotjades en una urbanització de Catell-Platja d’Aro.

EL DANY ECOLÒGIC DE FLORA I FAUNA

Si observem amb atenció veurem les cicatrius negres que recorren aquest ecosistema i que amaguen una pèrdua que trigarà dècades en curar-se.

• La Flora mediterrània: Les Gavarres tenen una vegetació molt especial: Alzines sureres (Quercus suber) i alzinars (Quercus ilex, Q. Rotundifolia) i un dens sotabosc de estepes (Cistus), Arboços (Arbutus unedo), Brucs (Erica). El massís de les Gavarres és considerat la zona més important de sureda de Catalunya. Podem trobar flors tan singulars com Espirant estival o Satirió de tres bulbs (Stpiranthes aestivalis). Es tracta d’una orquídia que viu als marges humidificats, és rara i està protegida.

Aquests són només alguns exemples del que hem perdut i són emblema d’aquestes contrades.

• La fauna silvestre: existeix molta diversitat animal a les Gavarres mamífers com senglars, guineus, teixons, ratolins de bosc i ocells com el pinsà, la merla, el tallarol, l’oreneta, entre altres; rèptils com sargantanes, la serp blanca, el drac comú i amfibis dels quals n’hi ha que són espècies locals. La fauna més petita són els més afectats amb l’arribada dels incendis intensos ja que pràcticament no poden escapar. A tot aquesta desgràcia hem de sumar la destrucció de l’hàbitat que, de forma directe, minvarà o farà desaparèixer la fauna que hi viu. El mussol anomenat Duc, el mussol banyut i altres ratpenats rars són un exemple. La recuperació d’aquests exemplars dependrà de la rapidesa en que es regeneri el bosc. 

LA GESTIÓ FORESTAL, EL GRAN DEBAT

Moments com aquest, obren ferides i ens sensibilitzen qüestionant els recursos insuficients que es destinen a la gestió forestal. La presència de la pagesia i ramaderia ha disminuït i l’abandonament progressiu dels boscos fan que s’acumuli molt de material vegetal que actua com a combustible. Si sumen els motius que ens han portat a l’increment de les temperatures de forma constant, fan que tot plegat sigui un problema que necessita un canvi de paradigma urgent.  No es poden fer actuacions puntuals, sinó crear un paisatge que s’adapti al nou clima i moments actuals.

Corredors verds i franges de protecció, extracció de fusta, potenciar el pasturatge i fer-ho de forma activa podrien ajudar a fer una millor gestió.

QUIN SERÀ EL FUTUR DE LES GAVARRES?

Les zones afectades evolucionaran notablement, moltes espècies mediterrànies són plantes piròfiles (estan adaptades a suscitar, resistir o beneficiar-se del foc) i algunes són plantes pioneres. L’alzina surera tendeix a rebrotar des de l’arrel desprès del foc, les pinyes o llavors de les estepes exposades a la calor germinaran… en uns anys es veurà de nou una repoblació verda però no serà el mateix. Hi ha una ferida oberta, molts grans exemplars i animals s’han vist afectats i aquest incendi perdurarà en la memòria de tots nosaltres.

Aquest article neix d’una emoció compartida per moltes persones que ens estimem la nostra terra. Vivim la frustració de veure com, any rere any, es tornen a repetir tan aclaparadors incendis. No hem volgut oferir receptes simples al que sabem que són problemes complexos, sinó aportar una reflexió, a qüestionar-nos en quin punt es trobem avui en dia.

Tampoc volem oblidar-nos del coratge dels cossos de rescat, emergència, professionals i voluntaris que s’han deixat la pell i dels que sentim una profunda admiració.

Sabem que els nostres paisatges mediterranis són extraordinàriament resilients. El dubte, més enllà de si el verd tornarà, és si les administracions i nosaltres com a societat actuarem en conseqüència abans de que el següent incendi truqui a la porta.